Tots
cometem errors, és humà segons diu la famosa cita en llatí. És important que
entenguem que, encara amb molta experiència com a bagatge, continuarem fent
errors, normalment diferents I, en alguns casos, els mateixos. Algú també deia
(de fet molts) que som l'única espècie que és capaç d'ensopegar amb la mateixa
pedra dues i tres i fins a quatre vegades.
Alguns d’aquests errors llisquen gairebé sense adonar-nos, i són difícils de
trobar. Altres són més senzills de veure. Si els tenim en compte, haurem
avançat una mica més a aconseguir una bona novel·la o relat. Per descomptat hi
ha magnífiques creacions que semblen saltar-se algunes de les premisses que
aquí es donen, això només significa que l'autor va trobar la manera d'esbiaixar
l'error i utilitzar algun mecanisme per suplantar-ho o corregir-ho.
Ja sap que les regles estan per estimular-nos i trobar la manera de
rodejar-les, però només quan aquestes es coneixen amb detall i quan un sap per
on camina i en quina direcció.
Aquí teniu alguns dels errors més típics que poden fer al escriure un text.
1/
El Personatge principal es torna passiu
Això sol succeir, generalment, perquè al cap de poc temps, en què ens hem
submergit completament en l'elaboració de l'obra, els personatges solen cobrar
"vida" en el nostre interior i algun personatge secundari agafa major
rellevància. Pot ser que sigui perquè el personatge principal ha deixat
d'agradar-nos, o justament perquè un secundari ens agrada més, o trobem que
l'obra millora, o dóna més joc amb aquest personatge. És fàcil que succeeixi
així, pensem que els personatges que actuen de contrapunt del principal
(antagonistes), solen ser els "dolents de la pel·lícula" i aquests
són, en la majoria dels casos, molt més atractius. En qualsevol cas és un
error. Per descomptat seguim sent lliures per fer el que ens vingui en gana,
però seguirà sent un error de plantejament. Cal a les hores repassar el text
(les escenes), detectar on el personatge es torna passiu, analitzar els motius
i retornar-li la força perduda. Si això no ens ve de gust, o és molt complicat
i acabem preferint al personatge secundari, hauríem de reestructurar l'obra per
a l'intercanvi de rols o tenir més un personatge principal, aquesta solució és
una mica més llarga (en temps) i complexe (cal refer tota la novel·la), però
l'experiència val la pena. Un detall no menor: no tot ha de ser estratègia, la
intuïció juga un paper molt important.
2/ No presentar al Personatge Principal en els primers paràgrafs
El lector busca i vol identificar-se amb el personatge principal; almenys vol
trobar-ho ràpidament per saber per on circula tot i a qui prestar una major
atenció. És vital que en la primera escena presentem al personatge principal.
El començament és un temps delicat no només perquè hem de captar l'atenció del
lector, sinó perquè hem de presentar al personatge. Hi ha moltes formes de
fer-ho, no es preocupi per això, però si no apareix, el lector tendeix a
confondre's i creurà que algun secundari és el principal (per desgràcia som de
costums fixos) i quan aquest apareix, la confusió es fa major i pot arribar a
molestar. Intenti mostrar alguna emoció del personatge, això li servirà per
donar-li profunditat, per caracteritzar-ho, sense necessitat de descriure-ho
completament. Aquest és un punt important, no ho faci de forma descarada, ni
gratuïta o amb sensibleria, la inclusió ha de ser natural, si no és així
recompongui l'escena fins a aconseguir-ho.
3/ Malbaratar Idees - Arguments - Caràcters
Un error típic de principiant. Tenim massa idees al cap i les volem ficar totes
per donar una sensació de complexitat de la trama, de riquesa. Aquest
malbaratament no és necessari en absolut. Servirà, com a molt, perquè el lector
avesat se n'adoni de la falta de seguretat en nosaltres mateixos. Sovint
utilitzem un personatge per explicar una cosa en el primer capítol, un altre en
el segon, un altre en el tercer. Cal aprofitar als mateixos, utilitzar-los més
intensament, això els donarà major profunditat psicològica i per això
facilitarem la labor del lector per seguir la trama. En utilitzar els mateixos
personatges secundaris, i encara que aquests no puguin mostrar canvis
importants en el seu caràcter, s'hauria d'escollir alguns i desenvolupar-los
amb certa profunditat, per exemple el que doni la rèplica al personatge
principal, per mostrar petits canvis.
4/
Què estic fent jo aquí?
No es desesperi, a tots els passa, fins al més experimentat. És simplement
falta de previsió, falta d'un esquema general del relat o senzillament ganes de
veure on ens porta una idea (boja normalment). I ens passa perquè malgrat tenir
les coses molt controlades, a tots ens agrada deixar córrer la imaginació i
veure on ens porta l'escena en la qual estem ficats. Té els seus avantatges i
els seus inconvenients. És bo que abans de començar pensem a dissenyar l'obra
en les seves parts principals: personatges, conflictes, escenes. Només així
sabem per on anem i si ens desviem hauríem de tenir una bona raó. Experimentar
no és dolent, però com més organitzats estiguem, traurem major profit d'aquesta
experimentació, doncs un bon escriptor no hauria de passar tota una vida
escrivint una sola novel·la.
5/
Diàleg
És una part fonamental en l'obra, com més llarga sigui aquesta, més important
es torna. Però tampoc s'obsessioni amb això. Intenti no deixar soliloquis, fer
llargs discursos ni explicacions. Un sistema senzill de comprovar si anem per
bon camí és visualitzar el full de paper com si fos una imatge, si hi ha molt
text vol dir que hi ha una pobresa de diàleg, si hi ha molt espai en blanc
passa el contrari, estem abusant d'ell. Amb tot, només vostè pot avaluar si en
una escena és necessari més o menys quantitat de diàleg.
Vagi amb compte amb el Slang, amb els dialectes, si els utilitza ha d'intentar
que el lector pugui interpretar correctament els seus significats. Hem de
buscar la manera d’aclarir al lector el que s'està intentant dir.
No temi utilitzar "va dir" en els diàlegs, aquesta paraula s'utilitza
normalment en el 90% de les ocasions. Per descomptat ha d'intercalar-se amb
altres paraules, sobretot quan el personatge fa alguna cosa o ho diu de certa
manera, però intenti mostrar aquestes emocions, no d'assenyalar-les simplement.
6/
Parar massa aviat
Una altra fallada d'escriptor novell. Estem tan ansiosos per acabar una obra
(portem tantes inacabades...) que generalment precipitem la fi. Les històries
acaben massa abruptament (habitualment per falta d'un esquema general). Forci's
a continuar escrivint quan pensi que ja ha acabat, normalment podem trobar-nos
amb una sorpresa. I en tot cas si no aconsegueix millorar-la serà un excel·lent
exercici.
7/ No deixar descansar la història
Quan acabem una història estem massa ficats dintre del text. Som incapaços de
jutjar-la amb absoluta imparcialitat. Cal donar-se temps per oblidar-se -
distanciar-se, i depenent del nostre treball estar almenys uns dies o setmanes,
allunyats d'ella. Una vegada ha passat aquest temps i fetes totes les
correccions que calgui, fa falta rellegir-la per a una acceptació general, com
a lector -directament- sense pretendre ni pensar a corregir - canviar etc.
8/
No assajar començaments diferents.
No valorem la nostra capacitat en la seva justa mesura, sigui per dalt o per
baix. Potser el principi escollit no sigui el més adequat encara que ho sembli.
Una vegada es té la història, s'hauria d'assajar diversos començaments
alternatius, no gaire complexos, només dos o tres paràgrafs, de forma ràpida,
escollint diferents formes de presentar la informació, punts d'entrada en la
història. Una vegada que això es fa diverses vegades, es torna una cosa natural
en nosaltres i aprofitarem millor tot el nostre potencial creatiu.
9/
No planejar el clímax des del principi
Una cosa és la previsió, l'organització, tenir un esquema general del relat o
de la novel·la i una altra arribar fins a l'extrem de tenir previst fins al
clímax en els seus petits detalls, alguna cosa que ocorre generalment al final
de la novel·la. No hem de lligar-nos les mans fins a aquest extrem i cal
deixar-nos la possibilitat de canvis. És evident que hauríem de desenvolupar-la
d'acord amb la promesa original, però això no ens ha de coartar com perquè
l'obra es converteixi en alguna cosa rígida.
10/
Prendre massa temps per repassar
Més que error, vici que fa falta eradicar. Corregeixi tot el necessari, però
defineixi un temps concret per a això, sinó estarà abocat a la necessitat
il·lògica de corregir un text cada vegada que ho llegeixi i això més que
alentir la seva producció acabarà paralitzant-la. Accepti com a article de fe
que tota obra és susceptible de millora, i que nosaltres mateixos evolucionem i
que amb això la nostra capacitat i experiència augmenta. Hem de parar en algun
moment sinó estarem sempre donant voltes al mateix molí.
11/
Estructures il·lògiques
Un error del que cal fugir com del diable. L'obra se sustenta en una realitat (inclosa
la ciència ficció i la fantasia més desbocada), la que l'escriptor desitja i ha
d'aferrar-se a ella. Ha de respectar-se a si mateix i sobretot al lector.
Construir-la de forma inversemblant o fora de contacte de la realitat farà que
la gent no es pugui identificar amb els personatges, ni el lloc on passa
l’acció. No es creurà res! Pensarà amb tota la raó que vostè, l'escriptor, els
està prenent el pèl, es molestaran i simplement deixaran de llegir-la. El seu
text ha de ser consistent amb tots els seus plantejaments i ser honests amb
ells. I sobretot, al final del relat o la novel·la, no es tregui un conill de
la cistella per solucionar les seves fallades d'estructura, només aconseguirà
fer més visibles els seus errors.
© 2003 Ricard de la Casa